Primers dies de curs!!!

Per on comen'o??

Porto 5 dies a Canungra.. i des de dissabte q he comen'at el curs!!! I uauuuuuuuuuuuu, m'encanta volar!!!!! Es genial!! B, de moment nomes portem 3 dies (avui ha fet massa vent), i el maxim q m'he estat a l'aire han estat 20 segons, pero es impressionant!

El primer dia va ser una mica desastros.. vaig acabar amb els genolls i els texans fets pols, cada cop q ho intentava, notava q em comen'ava a enlairar, i llavors queia cap endavan.
El segon dia va ser millor, vaig aconseguir enlairar-me tots els cops pero amb aterratges bastant for'osos...
I ahir va ser genial! Vaig aconseguir enlairar, volar recte i aterrar de peus! Ara, m'haurieu de veure... els instructors parlant-me amb angles dient: bar in, push out, wing level..!! Prous feines tinc jo quan volo per posar-me a pensar amb q vol dir tot el q em van dient.. Pobrets.. i a la part teorica encara es mes divertit.. Sort q son bonissima gent i tenen paciencia amb mi.

D'aqui un mes, a mitjans d'octubre, hi ha una competicio d'ala delta en aquest poble.. jo fare de conductora d'un dels equips! Diuen q hi ha un munt de pilots.. q emocionant!

Per cert, ja he pillat el cotxe i tampoc es tant dificil com em temia.. nomes cal anar-se repetint: left, left, left.. i aixi no et poses en direccio contraria; al principi era divertit amb els intermitents, cada cop q volia girar encenia els parabrises!

Sabeu q?? Al poble on soc hi ha kangaroos!! Si, si! Cangurs de veritat! Surten nomes de nit, durant el dia clapen, pero estan pels carrers del poble donant tombs! q bo..

I q mes m'ha passat... el dia q vaig arribar al poble aquest, vaig anar a comprar i al tornar no tenia ni idea d'on estava la casa on havia d'anar. Pero ni idea ni idea, no recordava res.. Q mal. Despres de mitja hora donant tombs em disposo a trucar a la noia q viu aqui i no tinc cobertura (penos perdre's en un poble tant petit!!!), aixi q segueixo donant tombs.. se'm comencen a trencar les bosses on portava el menjar (ni idea de q coi vaig comprar pero anava carregadissima) I despres d'1h estava feta pols i desesperada, aixi q vaig veure un home q anava a pujar a una furgoneta i crec q la meva cara ho deia tot... Em va portar a recorrer el poble, i al final vaig trobar la casa!! iupiiiii

I aquell mateix dia havia hagut de recorrer 200km entre anar i tornar pq al mati em vaig adonar q m'havia deixat les botes de muntanya a l'alberg uns dies abans.. quin cap q porto.. Ei, pero estaven alla, eh! Les vaig trobar, ningu les havia tocat. (de fet, en una habitacio amb 30 persones ningu s'entera de res)

Bona diada!